“Celle que j’préfère, o sia la fachenda dòu XVen Cors”

Cinq més après la repilhada de “La Virgouleta que fa bouqueta”, lou Pichin Teatre de Barba Martin – e la classa de tersa quatre oucitan – es tournat sus lou pountin dòu Teatre Francis Gag per un’autra repilhada : aquela de “Celle que j’préfère, o sia la fachenda dòu XVen Cors”.

L’espetacle èra estat creat en lou 2014, per coumemourà lou principi de la Gran Guerra e avìa autengut lou “Label dòu centenari”. Èra dounca lou cas, lou sièi de febrié dòu 2018, de remembrà ai nissart l’istoria e la mauparada dòu siéu Quinzen Cors d’armada.

“Ange. M’audes ? Pènsou en à tu. I sios tant foutu de la mouort jusqu’oiro. Aspèro-ti d’èstre vièi per ti mourir.”

De fach, se la “Batalha dei tremegna” dòu 1914 es estada un chaple negre per lu sourdat dòu miejour, la respounsabilità maja n’en reven à l’Estat Majour francés e ai siéu estrategìa d’un autre temp. Lou pèjou en aquèu brut’ afaire es que lou Gouvern e la pressa dòu temp an fach pourtà lou pès dòu reves sus lou Xven Cors, e sus la fa-disent vialiacarìa dei sourdat meridiounau.

Cent-quatre an pus tardi, lu escoulan de nissart dòu Limpia an dounca pilhat part à la reabilitacioun de l’ounour dei siéu antenat.

Per escriéure aquela peça, lu magistre Diana Crigny e Miquèu Pallanca, embé lu siéu escoulan, an principalamen chausit de s’apountelà sus de tèstou de la leteratura oucitana e francesa.

“150 Ange 1914” de Pascal Colletta a ispirat lu persounage d’Ange e Marie, lu paisan d’Ilounsa ;“La Légende noire du soldat O”, una peça d’André Neyton, a proun doucumentat la garoulha dòu temp. Georges Brassens, enfin, a regalat la siéu irounìa, la siéu mùsica e lou tìtoulou de l’espetacle.

“Sempre, la vouòstra soucietà vioulenta e caoutica, semblèsse finda en estat de repau, pouòrta en èla la guerra couma la nebla durmilhousa pouòrta la chavana.

Messiùs,

li es basta un mejan d’aboulì la guerra tra lu individùou, es d’aboulì la guerra ecounoumica, lou champoustre de la soucietà presenta, es de sustituì à la lucha universa sus lu prat batalhé, un regime de councorda souciala e d’unità”. Jouan Jaurès

(Didier Daenickx. “Jean Jaurès : “non à la guerre”.  Actes Sud junior, 2009)

 

“Dilun lou 28 de setèmbre 1914

Sièn arribas… Es aqui la guerro ? Es aqui la Franço ? Arribas ? Uno boumbo : un mouort. Ai pensa en’a la maire d’aquel jouve. Naissaou-mouort. A passa dai vèntre de la maire ai vèntre de la terro. Enco sièn entanas coumo lou lebratou’ a pou dai reinart, sien aqui entanas coumo l’agnèl a pou dai loup, sièn aqui entanas coumo l’enfantou’ a pou de la nuech.”

( Pascal Colletta, 150 Ange 1914. 2010 Pitajal Ediciouns)

 

 

Lou gaub dei coumediant a fach lou resta. Après quatr’an de Classa Patrimoni e de nissart lu escoulan soun un pauc en lou siéu au Teatre Francis Gag ! An aquistat una bèla mestresa de la scena e una foga remirabla. Siguèsson toui rengraciat e coungratulat.

Les photos sont publiées avec l’aimable autorisation de M. Rémi TOURNIER. Qu’il en soit, ici remercié.

Embé : Julien DI BATTISTA, Marco CUCCIARE , Malvina DUBRAY-TARTARELLI,Julien DI BATTISTA , Titouan DUCREUX, Alexandre GRANGE DUPUIS, Ruben FESTINO, Brune GIBERT, Chiara IMBERT, Flavien MASSIERA , Fiona MILJKOVIC , Auriane SCIE, Sylvain SUZZONI, Jessie RISSO, Enzo RODRIGUES , lu magistre Diana CRIGNY e Miquèu PALLANCA.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les photos sont publiées avec l’aimable autorisation de M. Rémi TOURNIER. Qu’il en soit, ici remercié.